El paisatge renaixentista: oliveres, vinyes i pedra seca a la muntanya de Pedreguer
«Tossut» És agricultura sostenible, heroica i casolana. Héctor Carrió ha recuperat tres hectàrees de cultius al vessant de la muntanya
Sostenible, heroica i casolana. L'agricultura mediterrània i civilitzada emergeix a la partida escarpada dels Pouets, a Pedreguer. És muntanya pura. Les ruïnes dels castells andalusos de l'Ocaive i Aixa no es troben enlloc, inexpugnables. A 380 metres sobre el nivell del mar i a un pas del mar, germina una de les experiències agrícoles més estimulants de la Marina Alta. La finca, amb tres hectàrees d'oliveres i vinyes i enclavada sobre palets de marges de pedra seca, s'anomena «Tossut». Batiste, un manteguer català, i Giró, un home dolç i atent, juguen a l'olivera. «Tossut» és tenacitat, determinació. Segons aquesta filosofia, es troba Héctor Carrió, un enginyer agrícola de 43 anys que, "a contracorrent", ha treballat per rescatar l'agricultura ancestral que és la terra genuïna de la Marina Alta, l'agricultura treballadora i sacrificada de les muntanyes, l'agricultura abandonada per l'abandó i les marañes de pins que esquincen entre els focs.
El «Tossut» camina en silenci fins que es lliuren els premis. Els seus dos oli, el «Tossut dels Pouets» i el «Verí», han aconseguit el primer i segon guardó al millor AOVE (Oli d'Oliva Verge Extra) ecològic de la Comunitat Valenciana. «És un impuls, d'aquí. Que sapiguem que el que estem fent aquí no és un error», diu Héctor Carrió, que s'adona que s'ha menjat cada ampolla d'un sabor extraordinàriament saborós. La seva acidesa és baixa i sorprèn amb la seva exquisida nota afruitada.
Aquest enginyer de Pedreguer va decidir fa 5 anys "tornar a les arrels". Va viure amb la seva mare, que és infermera, i els seus fills durant 3 mesos i 3 anys a Catalunya. Als 20 anys es va traslladar a Lleida per estudiar a la seva universitat d'enginyeria agrícola. Allà va fer vida. Va treballar a les estacions de pesca de Boí Taüll i a la Vall Fosca. Va desenvolupar projectes de regadío a Barcelona. Treballa amb el fons AFMA, que promou la reinserció dels interns a través de projectes forestals. «La cooperació internacional sempre m'ha cridat molt i vaig viatjar a Bolívia per desenvolupar-hi un projecte de donació». Aquesta experiència va ser reveladora. Va viure amb els guaranís i els quítxues. Vaig descobrir que el pitjor era tenir idees preconcebudes. El territori i la cultura aborigen es noten per tot arreu.
Héctor i la seva família van viure una vida a Catalunya. «Però el ritme era frenètic. Sempre ens quedem d'aquí a allà amb la coca i el tren. Tenim l'opció de cultivar els nostres fills de manera natural i recuperar aquests palets. El meu pare els cuidava. I també va anar a contracorrent. Jo cultivava oliveres quan tot era fosc en aquesta regió. Vam venir aquí i també vaig decidir anar a contracorrent. Va muntar una consultoria d'enginyeria i, alhora, va recuperar aquesta terra amb la recompensa de l'agroecologia".
El paisatge renaix. «Tossut» abraça tres hectàrees d'oliveres i ara també de vi. «M'apassiona la viticultura», confessa Carrió, que admet que el raïm diversifica la finca i el paisatge. A més, les oliveres i els vins són els cultivars autòctons i mediterranis per excel·lència.
«Aquí hi ha una història», afirma dins d'aquest territori en què han «sorgit» els palets de pedra seca disposats des de temps immemorials. «El valor cultural i natural és bestial, incalculable».
Les oliveres són de les varietats blanqueta, alfafarenca, alberquina i manzanel de Villalonga. Tanmateix, a les vinyes hi predomina el raïm, però també hi ha plantat syrah i monestir. «No aspiro a créixer ni perdre una gran producció, fins a la qualitat i l'excel·lència. M'adono que és sostenibilitat i recuperar territori".
Aquest club de futbol dels Pouets és com una illa. Està dividit entre el mar de la badia de Xàbia i la badia de Dénia. Al sud, per sobre de Bèrnia i des del mar nou, el penyal d'Ifac i Calp.
Aquest enginyer agrícola assenyala que és fonamental per a la biodiversitat i la protecció de la natura recuperar el "mosaic agrari". Els murs de pedra seca frenen l'erosió. L'agricultura aporta salut natural i variada a un paisatge que en aquestes muntanyes costaneres tendeix a ser uniforme a causa de la successió d'abandonament del camp, incendis i expansió d'espècies piròfites. «També recuperar els vinculats als cultivars de secà que estan desapareixent. A més, els cultius són crucials en la prevenció d'incendis.»
Font: Levante EMV
